El que està passant en aquest país amb el català, és absolutament increïble. He estat tres setmanes ensenyant llengua i cultura catalanes a estudiants de català d'arreu del món i torno a la meva realitat quotidiana i em trobo que el que els explicava als meus alumnes fa menys d'una setmana, que el català era la llengua pròpia de Catalunya i la llengua vehicular a les escoles, està a punt de deixar de ser-ho. Al·lucinant!!!
Com podem consentir que joves de Txèquia, Sèrbia, Rússia, Alemanya, Sardenya, Croàcia, Hongria, Romania i Canadà aprenguin la nostra mil·lenària llengua als seus països i aquí, a casa nostra, pretenguin treure'ns-la de les escoles... No ho hem de consentir!!!
Divendres passat a la nit, el mateix dia que sortia la sentència del TSJC, una de les meves alumnes, li pregava al senyor Andreu Bosch, director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, que tornessin a enviar professor/a de català a la Universitat de Frankfurt, perquè volien seguir aprenent aquesta llengua tant rica i tant interessant. És possible que es donin aquests bipolarismes en un mateix dia en un mateix país? Sembla que la resposta és que sí.
En fi, espero que entre tots plegats aconseguirem que no ens retallin també en la nostra llengua d'expressió, perquè, altrament, ja no ens quedarà res.
Ara sí que estic indignada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada